Julio Bustamante amb Senior, Sud del cor
Julio Bustamante amb Senior al Tulsa Café. Aperitiver, gener de 2016
Julio Bustamante amb Senior. Julio Bustamante al costat de Miquel A. landete (Senior i ECB), interprentant «Sud del Cor«, revisió que Senior i El Cor Brutal feien de «Sur del corazón«, del disc «Entusiastas», a «El Tribut a Julio Bustamante» que va editar Rockdelux al setembre 2013. A l’escenari, a més dels mestres: Montse Azorín, veu, Carlos Carrasco, guitarra i Santi Bernal, percussió.
Eva Dénia Trajectòria musical
Eva Dénia Trajectòria musical des de 1999 – Discografia
Eva Dénia Trajectòria musical. El camí d’un artista és el seu quadern de bitàcora. L’escriu en soledat per anar llegint-lo en els escenaris, i a diferència dels escriptors cada nit torna a contar la història. A mesura que creix va engrossint la seva banda sonora, incorpora les influències, les filtra i torna el material nou perquè el públic repeteix el cicle: deixar-se influenciar i engrossar la seva pròpia banda sonora que ja no és només de l’artista, és de tots.
‘Les bones cançons tenen la virtud de travessar les fronteres de l’espai i del temps. Algunes són ja antigues, però sentim que estan plenes de vida. Altres vénen de terres llunyanes, però allò que conten ens pertany també.’
Adéu Tristesa 1999 / Picap / Jazz en valencià
Chante Brassens, porta tres edicions esgotades i la satisfacció d’entrar a la xarxa de festivals gals, així com l’haver compartit amb Paco Ibáñez l’homenatge que la Generalitat de Catalunya li va retre al mestre en el 25 aniversari de la seva desaparició (L’Auditori 2006 ).
Chante Brassens 2005 / Comboi Records / Versions Georges Brassens
‘El cançoner de Jobim ja fa molt que ha creuat les fronteres de Brasil i no passa un dia sense que es graven noves versions instrumentals o vocals dels seus temes. Nascudes vora l’Atlàntic, les cançons del carioca no resulten gens llunyanes a la sensibilitat marítima dels que vivim mirant a la Mediterrània.’
Tribut a Jobim 2006 / Comboi Records / Bossa en valencià
Tal va ser l’acollida de l’anterior disc (Eva Dénia Trio Chante BRASSENS (2005)), que la banda va tornar a ficar-se en l’estudi per gravar Toujours Brassens, el 2008. Amb aquest segon disc el trio consolida la seva trajectòria aconseguint actuar com a convidat especial en la Intégral Brassens de París i de Perpinyà.
Toujours Brassens 2008 / Comboi Records / Versions Georges Brassens
Un treball en equip, elaborat amb cura, amb un muntatge dinàmic, que incorpora entrevistes traduïdes al valencià, castellà i francès, nous arranjaments de violoncel, cors infantils en «Brave Margot», i una nova adaptació de la «Mauvaise Reputation» al valencià, de Vicent Sanchis. Turanga Films. Coproducció Comboi / Auprès de son arbre.
DVD Concert Café Mercedes 2011 / Comboi Records / Repertori Georges Brassens
Eva Dénia continua contribuint amb aquest nou àlbum al renaixement del patrimoni tradicional valencià. Fandangos, havaneres, Malaguenyes, Seguidilles … I tot el Mediterrani està present en aquest disc.
Un altre cantar 2013 / Comboi Records / Tradicional i Cançó
«Tants versos ha dedicat Estellés a les dones, tant ha gaudit de la seva companyia, tant ha empatitzat amb el seu dolor … «Ha arribat el moment de tornar-alguna cosa» argumenten en la presentació : Eva Dénia, Lola Ledesma, M. Amparo Hurtado, Merxe Martínez, Patxi Ferrer i Sílvia Ampolla
Homenatge a Estellés 2013 / Autoedició Sis veus per al poeta / Tradicional-Vicent Andrés Estellés
En aquest nou treball, Quan abril era abril, ofereix un repertori de cançons escrites i arranjades per la pròpia cantant. El disc ha comptat amb la direcció artística de Carles Dénia i amb la participació de la cel·lista Merxe Martínez.
Quan abril era abril 2015 / Comboi Records / Cançó
Julio Bustamante Material Volátil
Julio Bustamante Material Volátil. Concierto en el Kaf Café junto a Paisanoas, abril de 2015
Julio Bustamante Material Volátil. Country mediterráneo que da título al disco homónimo del maestro del pop Julio Bustamante (Comboi Records, 2015). Fue el segundo título del catálogo de Comboi, y en su discografía es una pequeña isla, con una producción diferente, por su sonido y los arreglos, a cargo del propio Julio, Carlos Carrasco y Mauri Mora. Sin duda el disco más sensual de Julio Bustamante, con letras en torno al amor y alrededores… y un aire de soul mediterráneo.
Julio Bustamante, voz y guitarra
Montse Azorín, coros
Carlos Carrasco, guitarra acústica y armónica
Carlos Carrasco La Sirena
Carlos Carrasco La Sirena, de su disco Canciones de viaje (Comboi Records, 2015)
Carlos Carrasco La Sirena. Puerto de Montevideo. Un encuentro casual fugaz entre un hombre y una mujer en un anticuario de la ciudad. Él parte en unas horas en un barco y se vuelven a encontrar en la terminal del puerto, ¿por casualidad?… Partiendo de una historia real, Carlos Carrasco se adentra en lo imaginado para relatar esta breve aventura que juega con el doble significado de la sirena: la del barco que se va, y la de Las Sirenas de la mitología griega, que habla de ellas como criaturas semihumanas que con su música atraían a los marinos y los confundían hasta que se perdían…
Ivan Brull L’amor al mig
Ivan Brull L’amor al mig, del seu disc Canvi dels àngels (Comboi Records, 2015)
Lletra i música: Ivan Brull
Fotografia portada: Francesca Damiano
Veus: Ivan Brull; Bateria: Bernat Pellisser; Contrabaix: César Cortés; Acordió: Carles Gil; Buzuki: Toni Torregrossa; Guitarra acústica i Bateria: Bernat Pellisser.
Lletra
Passen els dies com bòlids per un espai infinit
i ombres rere la lluerna que proven d’existir.
Vaig deixar-me l’astrolabi i les bengales,
i no vull cap equip de salvament.
No sé qui sóc ni qui parla per mi.
Que estrany que és el meu nom quan tu me’l dius.
Pense més en tu del que mai no et diria
i no puc oferir-te cap destí.
Tots els camins de bondat poden fer-te roí.
El país de la innocència no és ningun país.
Benvingut, deia un amic, a la vida,
però no vaig voler passar a dins.
No sé qui sóc ni qui parla per mi.
Que estrany que és el meu nom quan tu me’l dius.
Pense més en tu del que mai no et diria
i no puc oferir-te cap destí.
Busques sentit als encontres que no pots desxifrar
(significats o vertígens a les portes de l’atzar).
Com un dau se m’enlairava la vida
i rodava amb l’encant i el sofriment.
No sé qui sóc ni qui parla per mi.
Que estrany que és el meu nom quan tu me’l dius.
Pense més en tu del que mai no et diria
i no puc oferir-te cap destí.
No hi ha petjades enrere, tot li ho deixe a l’oblit.
Fa molt de temps que camine cap al fons de la nit.
Recordar també és seguir acomiadant-se
mentre boten els dofins.
No sé qui sóc ni qui parla per mi.
Que estrany que és el meu nom quan tu me’l dius.
Pense més en tu del que mai no et diria
i no puc oferir-te cap destí.
Tingues viatgera viatges tan bons com coincidir.
Vages o tornes, tu saps que trobaràs l’amor al mig.
La soledat que ens lletrejava la vida
té les seues tornades de desig.
No sé qui sóc ni qui parla per mi.
Que estrany que és el meu nom quan tu me’l dius.
Pense més en tu del que mai no et diria
i no puc oferir-te cap destí.