Jueves, enero 10, 2013 Comentar
Entrevista a Julio Bustamante por Carlos Pérez de Ziriza. Valencia / 9 ene 2013 / Quadern (El País)
Ja ha passat més temps de l’acostumat des de la darrera entrega de Julio Bustamante, aquell Lluvia cascabel (Comboi, 2008) de fa quatre anys. És una de les seues absències en solitari més llargues, ja que el veterà músic valencià ens tenia fets a la idea de rebre un disc a nom seu cada dos o tres anys, amb puntualitat britànica i constància artesanalment mediterrània. Així ha estat des que va debutar el 1981 amb l’històric Cambrers (Anec), pedra angular d’una manera molt valenciana i enlluernadora (i, fins llavors, gairebé inèdita) d’entendre el pop. El veterà músic valencià, al principi d’una conversa mantinguda en una idíl·lica pineda del parc de Marxalenes (el seu barri des de fa anys) un assolellat matí de gener, nega d’entrada, la major, perquè “el disc de Maderita el veig com un disc meu també, tot i que és amb banda”. Es refereix al fantàstic Vivir para creer (El Volcán), editat fa dos anys en companyia de Jorge Pérez, Caio Bellveser i Xema Fuertes, exintegrants de Ciudadano, i ara dispersos en diferents projectes arrelats a València (Tórtel, Alondra Bentley, Josh Rouse)… (+)
+ Info: Viento Desatado