This section is widgetized. To add widgets here, go to the Widgets panel in your WordPress admin, and add the widgets you would like to the Left Sidebar.
*This message will be overwritten after widgets have been added.
Eva Dénia, José Luis Porras i Paco Lucas van interpretar la Granaína de Montaverner en la festa de Carena, al Teatre Micalet de València. Faltava Enrique Jorques per a tindre el Trad Quartet al complet, però Juan José Blanco a la bandúrria i Vicente Carrasco al guitarró li donaren un color diferent, amb més sabor a rondalla.
Actuació benèfica de Carles Dénia, Eva Dénia i amics, en suport a l’associació Carena, que ofereix recolzament emocional i ajuda psicològica a malalts i familiars de persones diagnosticades de càncer. En el Micalet es va viure una nit inoblidable amb moments de gran intensitat, com aquest duet que es marquen Carles i Pep Gimeno «Botifarra», que es va sumar a l’acte com la resta de músics que van participar: Paco Lucas, Juanjo Blanco, Vicent Carrasco, Nèstor Mont, Efrén López, José Luis Porras i Carles Carrasco.
Mumford & Sons es una banda británica de folk rock, con nombre de vieja tienda victoriana del oeste de Londres. Marcus Mumford, multiinstrumentista, lider y voz del grupo es de esos tipos que enganchan, sobre todo en directo, en locales pequeños, en los que se palpa la interacción con el público.
En col·laboració amb Ràdio Estel, Sons de la Mediterrània entrevista Carles Dénia i comenta les cançons d’un disc extraordinari: El paradís de les paraules (Comboi Records, 2011).
Presentació del Paradís dels paraules al Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València. Un mà a mà de Josep Piera i Carles Dénia al seu poble, entre els bons amics del CIG com Lluís Romero i Joan del Alcàzar, i un escollit grup de veïns que van voler presenciar l’acte convocat pel rector de la Universitat.
La primera versió en directe de Quina plaent vesprada al llit la vam gravar al Cafè Mercedes Jazz de València en la preestrena del Paradís dels paraules, maig de 2011. Aquesta que presentem correspon al directe a la Plaça de l’Església de Xàbia, l’octubre del mateix any, amb Guillem Aguilar al baix substituint Efrén López per qüestions de calendari. És el bo de la música, que en cada interpretació et reinventes.
Jake Schepps’ Expedition Quartet es una banda original desde todos los puntos de vista. Su líder, Jake Schepps ha hecho el camino inverso, desde la música popular a la clásica, desde la pajarita y el esmoking a la sencillez campestre; y se atreve a tocar a Belá Bartók con un banjo y una banda de bluegrass.
La revista Catalan! Arts dedica una doble página al Paradís de les Paraules (Comboi 2011) de Carles Dénia, equiparando su efecto rupturista al Omega de Enrique Morente y Lagartija Nick (El Europeo 1996).
La banda se formó en Seattle, Washington, en 2006. Hacen indie folk, con cuidadas armonías vocales y un ritmo que galopa con elegancia sobre ese rico legado norteamericano que parece que no se acaba nunca, y al que todos sus artistas rinden honores. Les gusta el barroco y las guitarras acústicas, y no es de extrañar que empezaran a componer bajo la influencia de Dylan y Neil Young.
Breu poema d’amor o d’enyorança, incondicional i sincer d’Ibn Al-Jannan (Trad. J Piera), que Carles Dénia introdueix a ritme de vals amb una brillant interpretació de Mario Mas a la guitarra, i que esclata amb una rondalla festiva i molt valenciana. Una encertada economia de recursos instrumentals per a aquest haiku tan bell.
Així diu la lletra:
This section is widgetized. To add widgets here, go to the Widgets panel in your WordPress admin, and add the widgets you would like to the Right Sidebar.
*This message will be overwritten after widgets have been added.