Miércoles, junio 6, 2007 Comentar
EL GRAN ESPÍRITU
Vos que movéis el mar,
vos que movéis el viento del sur,
que por el cielo azul viajas en la luz:
Invisible amor al fondo del corazón.
No debería hablar, sólo guardar silencio,
nubes de algodón entran por mi balcón:
Espíritu de paz, luz en la oscuridad …
os sois el temporal, noche cerrada y fría,
Todo el dolor inmenso que nos hizo aprender.
Días de gloria siempre, estrella incandescente y fugaz.
Danos tu dulce mano, infúndenos valor.
EL GRAN ESPERIT
Vos que moveu el mar,
vos que moveu el vent des del sud,
que per el cel tot blau viages en la llum …
Invisible amor que dorm al fons del cor.
No deuría parlar, només guardar silenci.
Núvols de cotó travessen el meu cos …
Esperít de pau, llum dins de la foscor.
Vos sóu el temporal,
la nit tancada i freda.
Tot el dolor inmens
que ens feu aprendre el món.
íes de glòria sempre,
estrella incandescent i fugaç …
Les vostres mans tendiu-nos,
infundeix-nos valor.