Viernes, enero 14, 2011 Comentar
X. ALIAGA / C. GÁMEZ – Valencia – 13/01/2011. Publicat al Quadern del diari «El País» en la seua edició valenciana.
CARLES DÉNIA Cantant
Carles Dénia (Gandia, 1971) ha vingut al món per cantar i perquè l’escoltem; de moment ho ha aconseguit i, a més, amb el reconeixement de la crítica i del públic. El seu disc Tan alta com va la lluna (Carles Dénia i La Nova Rimaire, Comboi Records), un passeig estilitzat per la música d’arrel valenciana, ha merescut tota classe d’elogis i ha insuflat aire a la nova onada de treballs a partir de la música popular. «Aquest disc», diu Carles Dénia, «representa el tancament del triangle jazz, flamenc i música tradicional valenciana, que són els tres puntals fonamentals que sostenen la meua música». Sobre els seu ADN musical, el flamenc i el cant d’estil, assenyala: «La meua afició pel flamenc i pel cant d’estil arranca en un mateix moment. Ha sigut un aprenentatge paral.lel. A més, considere, com diuen alguns especialistes del flamenc, que els cants de l’horta de València són una branca del flamenc, i molta gent no sap, segurament, que molts dels grans mestres del cant d’estil han cantat també flamenc, tot i que hi ha diferències substancials que cal no oblidar». Diu que des de molt menut ha estat fascinat per la música. «A 11 anys», assenyala Carles Dénia, «em vaig comprar una bateria amb els meus estalvis i vaig començar a tocar amb un grupet de ball. Després vaig començar a tocar la guitarra amb diversos grups locals fins a arribar al món del blues i, després, del jazz. Aleshores començà la meua professionalització i vaig marxar a Holanda per estudiar guitarra. Paral.lelament, el flamenc i el cant d’estil eren mons que m’apassionaven i que finalment s’han convertit en les branques centrals de la meua activitat»… Leer más
.
+Info: