Lunes, febrero 9, 2015 Comentar
Comboi Records, 2014, CR-20143
Gent del Desert Processionària Crítica. Ha estat tot un espectacle veure evolucionar el deliciós eclecticisme d’aquesta formació acomboiada al voltant de l’enginy de Jesús Barranco, des dels seus titubejants inicis a la rutilant floració actual. Un espectacle perquè, sense abandonar la seua proverbial amplitud de mires musicals —aquí versionen Celdoni Fonoll, The Pogues, Rolling Stones i Maria del Mar Bonet—, hem pogut assistir a la progressiva definició d’un camí únic, construït sobre el camp obert i allunyat de les vies més transitades.
Processionària és, sens dubte, el seu millor treball i el més arrelat a la tradició musical valenciana per bé que també reserven energies per al jazz orquestral —“Amor i amor”—, la balada anglosaxona —extraordinària adaptació de la composició d’Eric Bogle popularitzada pels Pogues “I la banda tocà el vals de Matilda”,— o la cançó napolitana —“La serenata (Voce ‘e notte)”—… (+)