Lunes, junio 3, 2013 Comentar
En aquests moments, i recordant la frase de l’ínclit de la pantalla de plasma, tot va malament “salvo alguna cosa”. La crisi ens ha pegat un calbot i de sobte ha desaparegut molta tonteria. Precisament fa uns dies parlàvem d’això, que s’ha acabat la tonteria, un grup d’amics que dinàvem sota una figuera. En altres temps hauríem reservat taula en un bon restaurant per passar el diumenge, però gràcies a la fallida de Lehman Brothers i l’assetjament de la Troika, vam redescobrir el paradís, que, ja ho havíem oblidat, estava ben prop, sota les branques d’una figuera. I us estalvie la literatura barata i coenta sobre l’ombra olorosa, la brisa salada que venia de llevant i el sabor de les llimes collides de l’arbre… (+)