Jueves, enero 22, 2015 Comentar
Juanma Játiva entrevista Julio Bustamante al Quadern de El PaísJuan Manuel Játiva / València / 21 gener 2015
Juanma Játiva entrevista Julio Bustamante. No s’ajusta al perfil de bohemi pel que fa al vessant noctàmbul. “M’alce molt enjorn”, comenta per explicar que no vol prendre res, que ha arribat abans de l’hora prevista a la cafeteria de la cita, en el centre de València, i que ha tingut temps d’esmorzar. Es tracta de l’edifici Rialto, seu del teatre del mateix nom i de la Filmoteca. Li recorde que abans, en el soterrani de l’immoble, hi havia una saleta de concerts que es deia Music-Hall, on ell va actuar. “Sí, moltes voltes”, corrobora, “i és una llàstima, una meravella de local com no n’hi ha enlloc; podrien reobrir-la”.
Escoltant el seu últim àlbum en un matí fred i sobtadament plujós, en una discografia de quatre dècades, en alguna cançó m’ha evocat, per primera volta, Leonard Cohen. “Hi ha de tot, és un disc molt variat”, contesta un poc escèptic. “Potser perquè aquesta volta els xics, els productors, m’han fet cantar amb la veu més greu que he pogut traure”. D’altra banda, “jo tinc moltíssimes influències, com més millor”, afig, i remata amb un somriure: “Supose que la meua pròpia influència també hi compta”.
Pregunta. Després dels homenatges dels últims anys i de la repercussió del documental Bustamante Perkins (premi del públic en el Beefeater In-Edit 2013), considera que s’ha instal·lat en una etapa de reconeixement?… (+)