Viernes, octubre 9, 2015 Comentar
Letra: Ibn Yanniq, Josep R. Gregori (trad.) y J. Piera (adapt.)
Del destí en tinc prou de saber
les desgràcies que m’envia
i amb què l’esperança entropessa.
Deixa’m anar al pas de la meua pròpia sort.
¿Has sentit dir que una ombra es quede mai quieta?
Quan la dissort prop l’he tinguda, somrient
l’he defugida, com fa la lluna plena,
que més brilla com més negra li és la nit.
Maleït siga el temps que m’ha tocat de viure!
El paradís de les paraules
Carles Dénia
Comboi 2012