Sábado, diciembre 26, 2015 1 Comment
Carles Dénia nova crítica de L’home insomne per Sixto Ferrero, La VeuDissabte 26/12/2015
L’home insomne (Comboi Records, 2015). Carles Dénia i La Nova Rimaire. Música tradicional valenciana i cant d’estil. Col·laboradors: Lluna Aragón, violí; Merxe Martínez, violoncel; Jorge Cobos, cant; Pau Figueres, guitarra; Aleix Tobias, percussió; Guillem Aguilar, baix; Patxi Ferrer, postisses. Cors de xiquets: Josep Dénia, Manuel Dénia, Ramon Dénia i Yulan Dénia. Cors de dones: Eva Dénia, Lola Ledesma, Maria Amparo Hurtado i Patxi Ferrer. 1 CD TT: 43’.
La minuciositat d’artesà gremial no està gens valorada hui dia. L’escena proposa bones músiques, sens dubte, però el receptor, l’oient, malauradament no està preparat per rebre la proposta amb actitud crítica. Tant de bo arribe el dia. Davant la proposta està la moda i el tarannà que ha embolcallat tot allò que empra en el seu llenguatge oral el valencià.
La celeritat de tot plegat, l’espenta punyent de la saturació d’informació, també musical i l’educació auditiva que també existeix tot i que de manera subjacent o secundària a altres prioritats, han fet que rarament ens dediquem uns minuts a degustar i pair les sonoritats. Els mecanismes sonors d’allò que sona, el com —vull dir— i que el nostre cervell codifica com a música… (+) La Veu
Desde Córdoba, este Malagueño que soy acaba de recibir los dos discos que compré y llevo mas de una hora disfrutando del Home Insomne (como yo) del que tuve noticias enTarataña (Radio 3) a altas horas de mi madrugada insomne. Las canciones ¨Fou Gandia el meu bressol» y «Com una llum matinera» me han emocionado mucho y las demás también. No hay ninguna que sobre. Tal vez por haberme criado en Málaga (Andalucía oriental) estaba programado geneticamente para disfrutar de los cantos de levante, que es mi primigenia patria musical.
Enhorabuena.