This section is widgetized. To add widgets here, go to the Widgets panel in your WordPress admin, and add the widgets you would like to the Left Sidebar.
*This message will be overwritten after widgets have been added.
Último corte de Lluvia Cascabel (Comboi Records 2008). Evocación de Menorca y su paisaje con una mirada continental y naif. El Julio de toda la vida cantando en valenciano. Grabado en Slaughterhouse, librería-café del barrio de Ruzafa, el 25/11/2011. Julio Bustamante, guitarra y voz, Monte Azorín, coros y Carles Carrasco, guitarra acústica Lowden.
Segundo corte del album Lluvia Cascabel (Comboi Records 2008). Canción inspirada en la lectura de textos autobiográficos de John Huston, el gran maestro del cine norteamericano y de la vida.
Presentació del Paradís dels paraules al Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València. Un mà a mà de Josep Piera i Carles Dénia al seu poble, entre els bons amics del CIG com Lluís Romero i Joan del Alcàzar, i un escollit grup de veïns que van voler presenciar l’acte convocat pel rector de la Universitat.
La primera versió en directe de Quina plaent vesprada al llit la vam gravar al Cafè Mercedes Jazz de València en la preestrena del Paradís dels paraules, maig de 2011. Aquesta que presentem correspon al directe a la Plaça de l’Església de Xàbia, l’octubre del mateix any, amb Guillem Aguilar al baix substituint Efrén López per qüestions de calendari. És el bo de la música, que en cada interpretació et reinventes.
Alberto Tarín, Valencia 1961, es uno de los músicos más carismáticos de la ciudad, y su trayectoria a nivel nacional e internacional es de primera línea. Pop, rock, jazz, reggae, producción musical, estudio de grabación… casi nada se le ha escapado a este todoterreno que últimamente se dedica a su gran pasión, el jazzi’n reggae con grupos emblemáticos como los New York Ska Jazz Ensemble.
El disc ha rebut elogis de la crítica musical i ha estat considerat com una aliança estel.lar en el món del folk, capaç de trencar les fronteres entre Catalunya i el País Valencià. Els propis autors el defineixen com un viatge musical des de l’Ebre català a les comarques valencianes de la Costera i la Vall d’Albaida, un corredor del mediterrani alternatiu.
Aquesta setmana, al Línia folk, conversem amb Arianna Savall sobre el concert que presenta amb Hirundo Maris al Tradicionàrius 2012: «Cants del Nord i del Sud». I també fem un tast del nou CD del cantaor valencià Carles Dénia, «El paradís de les paraules», disc de l’any de la revista Sons.
Nueva versión de Material Volátil, tema que da nombre al penúltimo álbum de Julio Bustamante (Comboi Records 2005). Country mediterráneo e intimista que interpreta con Carles Carrasco, guitarra acústica Lowden, y Montse Azorín en los coros. Grabado en la carnicería-librería-cafetería Slaughterhouse, del valenciano barrio de Ruzafa. Noviembre de 2011.
Breu poema d’amor o d’enyorança, incondicional i sincer d’Ibn Al-Jannan (Trad. J Piera), que Carles Dénia introdueix a ritme de vals amb una brillant interpretació de Mario Mas a la guitarra, i que esclata amb una rondalla festiva i molt valenciana. Una encertada economia de recursos instrumentals per a aquest haiku tan bell.
Així diu la lletra:
En aquesta iniciativa el músic i cantaor gandià Carles Dénia aborda els poetes àrabs valencians dels segles X al XIII. L’obra d’aquests poetes ha estat traduïda directament de l’àrab i recreada per l’escriptor, també gandià, Josep Piera, amb la col·laboració del filòleg Josep R. Gregori.
This section is widgetized. To add widgets here, go to the Widgets panel in your WordPress admin, and add the widgets you would like to the Right Sidebar.
*This message will be overwritten after widgets have been added.