Martes, agosto 31, 2010 Comentar
El Festival Altaveu reconeix amb els premis Altaveu als artistes, entitats i iniciatives que d’una manera més destacada han enriquit la música del nostre país durant l’any.
Un jurat format per músics, periodistes i professionals del món de la música i l’organització del Festival ha decidit atorgar set Premis Altaveu 2010 a:
A GIULIA VALLE, a la SALA HELIOGÀBAL, a CARLES DÈNIA, a STANDSTILL, al FESTIVAL FARADAY, a MACROMASSA i el Premi de Lletra a DÍDAC ROCHER per Cau aigua del Cel.
+Info:
«Els premis de l’Altaveu reconeixen el treball de Carles Dénia» (Diari Electrónic Valencià)
«Premi Altaveu per a Carles Dénia» (Bloc MesVilaWeb)
Más noticias Carles Dénia
Enhorabona a tots plegats!
Els PREMIS ALTAVEU 2010 són:
A GIULIA VALLE
Per la passió d’una dona a un instrument com és el contrabaix i pel seu talent com a compositora. D’aquesta evolució amb constància n’han resultat els seus dos darrers treballs discogràfics Danza imprevista i sobretot Berenice que ha obtingut el reconeixement internacional.
A LA SALA HELIOGÀBAL
Per la seva tasca de quasi una dècada de programació de concerts de petit format.
Els seus promotors de manera desinteressada han convertit l’ Heliogàbal en un local clau per la cultura del barri de Gràcia i un referent musical per a Barcelona.
A CARLES DÈNIA
Per ser un intèrpret d’ allò més creatiu i versàtil, que, havent treballat músiques com el jazz i el flamenc, ha sabut aportar una nova i brillant relectura de la cançó tradicional valenciana.
A STANDSTILL
Per mantenir durant més d’una dècada una carrera coherent i sense concessions, a mig camí entre la sensibilitat i la cruesa i que ha acabat assolint l’èxit, tant de crítica com de públic.
AL FESTIVAL FARADAY
Per la creació d’un festival únic, en un marc esplèndid i amb una línia artística acurada que ha convertit el Faraday en una de les cites més entranyables i personals dins del panorama de festivals catalans.
A MACROMASSA
pel projecte pioner d’experimentació sonora iniciat a Barcelona emmarcat des dels inicis a l’escena post-industrial dels vuitanta. Amb un molt personal surrealisme i humor present a tota la seva obra, s’han mogut en els àmbits de la performance, la instal·lació i són un referent imprescindible de l’escena d’improvisació i polipoesia.
PREMI DE LLETRA A DÍDAC ROCHER per Cau aigua del Cel
per la seva sonoritat breu, per una lletra contundent barrejada amb aires de desesperança, un univers cruel i real.