Últimas noticias

Julio Bustamante nuevo videoJulio Bustamante nuevo video producido por Maz

Julio Bustamante nuevo video. Otro extracto del último disco de Julio BustamanteEn el nombre del gato‘ (Comboi Records, 2015). Se trata del sexto corte del CD: Contigo a la deriva


Letra: CONTIGO A LA DERIVA

Ahora no somos nada más que un par de colillas dentro de un cenicero vulgar, anónimo y corriente, y no como aquél que un día sustrajiste con toda alevosía de un hotel de categoría, donde daban un premio que no ganaste tú …

Lo recuerdo muy bien porque llegué a vivir tal como tú vivías.
Lo recuerdo muy bien porque llegué a vivir contigo a la deriva.
Y recuerdo que vendías todo lo que tenías:
collares y sortijas, todo era mercancía;
incluso tu sonrisa…

Aunque debo decir que por vicio no lo hacías, sino sencillamente para poder comer, pagar el alquiler y pintar todo el día.

Lo recuerdo muy bien porque llegué a vivir tal como tú vivías.

Lo recuerdo muy bien porque llegué a vivir contigo a la deriva.

Y yo te seguía cada nuevo traslado con tu discografía: “ten cuidado, me decías, que ahí va lo mejor de la Historia del Jazz…”

Y reías cada vez que te pedía que dijeras
de dónde aparecías, porque tú ya sabías
que no hay nada más triste que tener que inventar una explicación.

Y recuerdo también el día que grité que aquello no era vida, que con tal de aparentar, seducir y triunfar, a saber lo que harías…

Lo recuerdo muy bien porque llegué a vivir
tal como tú vivías. Lo recuerdo muy bien
porque aprendí a vivir, contigo, a la deriva.


+Info: Letras de Julio Bustamante

Carles Dénia i La nova Rimaire per L'U i DotzeCarles Dénia i La nova Rimaire per L’U i Dotze a la festa del CEL de L’Eliana

Carles Dénia i La nova Rimaire per L’U i Dotze. Com un crit que arriba al cel es diu aquest cant per l’U i Dotze que Carles Dénia i la seua rondalla van interpretar a la festa privada del Centre d’Estudis Locals (CEL) de l’Eliana, (València), el 20 de juliol de 2015. La lletra evoca la figura de Miquel, “el ceguet de Marxalenes”, un cantaor extraordinari de la primera meitat del segle XX, que va deixar un llegat fonogràfic de primer ordre per a les generacions futures.

*Nou disc L’home Insomne

Carles Dénia, veu i guitarra
Paco Lucas, bandúrria i llaüt
Carlos Lucas, bandúrria
Vicent Carrasco, guitarra
Tóbal Rentero, guitarró

Carles Dénia jerigonzas en famíliaCarles Dénia, Jerigonzas en família

Carles Dénia vídeo al Teatre del Raval de Gandia, 26 d’abril de 2015

Carles Dénia Jerigonzas en família. Un cançó de l’últim disc, L’home insomne, Jerigonzas de Navalón, cantada a capella amb una companyia extraordinària, el seu fills Ramón i Manuel que participen en el disc), i els seus nebots Yulan i Josep.

Un fi de festa emotiu per a aquesta magnífica actuació que va oferir Carles Dénia en solitari al Teatre del Raval de Gandia. La cançó és la segona del seu últim disc dedicat al cant d’estil i la música tradicional valenciana, també editat per Comboi Records.

 

Ivan BrullIvan Brull, vídeo del CD Canvi del àngels

Ivan Brull. Tota la lluita, un nou vídeo del primer disc d’Ivan Brull, la nova veu que s’incorpora al catàleg de Comboi. L’àlbum porta per títol Canvi del àngels (Comboi Records, 2015), cançó mediterrània carregada de poesia, bona música i una veu fonda que enlluerna.
Veu: Ivan Brull
Bateria i percussió: Bernat Pellisser
Baix elèctric: Lucas Ibáñez
Harmònica: Carles Carrasco
Cors: Bernat Pellisser
Guitarres elèctriques: Lucas Ibáñez
Guitarres acústiques: Bernat Pellisser
Hammond: Sebastian Lerner.

LLETRA


Potser no calga ja explicar les coses.
Convé tan sols mirar-les a distància,
pensar que ho intentàrem, que en l’intent
havíem de fingir-nos i és difícil
tractar de ser uns altres per a sempre.

Tota la lluita se’n va com un vol de campanes
travessant un sistema coronari en ruïnes.
No ens queda més territori que la memòria assolada
i l’alegria emigrant a les ciutats de la pena.

És massa trista la nostra memòria,
com un verí carrega vers nosaltres.
Com fer que no existírem, com refer
el temps desgovernant-se amb la tristesa
quallada per l’absurd i la derrota?

Tota la lluita se’n va com un vol de campanes
travessant un sistema coronari en ruïnes.
No ens queda més territori que la memòria assolada
i l’alegria emigrant a les ciutats de la pena. (Bis)

 

Ivan Brull vídeo de la cançó Mortals, del seu disc Canvi dels Àngels (Comboi Records, 2015)

Ivan Brull vídeo. Veus: Ivan Brull i Ana Gómez; Cors: Ana Gómez i Carolina Turrión; Bateria: Bernat Pellisser; Baix elèctric: Lucas Ibáñez; Hammond: Sebastián Lerner; Guitarres elèctriques: Lucas Ibáñez

CD Canvi dels Àngels
Ivan Brull vídeoQue bella la bellesa i que santa la llum
que arriba al món i el besa (per tots o per ningú).
Hi ha cors i mans i cares, dessota cada pas.
Per tot arreu hi ha ares i boques de volcans.
Que tot se superposa i no hi ha res d’avui:
el món és una rosa de roig pagà o diví.

Mortals, serem mortals
i no ens caldran les ales:
tenim els oceans per les escales.
Mortals, serem mortals
i no ho serem debades:
a dins dels animals creixen les fades.

Hi ha boscos que s’encenen de peixos delirants,
planetes que s’aturen de no tenir descans,
com algunes mirades que recorde o que em miren
encara entre unes flames que mai no sé d’on ixen.
Jo no compte amb la mort, l’eterna ordenadora
(tinc raons, tinc un hort que llauraven a Roma).

Mortals, serem mortals…

No és temps qui dóna vida, ni atzar que porta a port,
només l’Amor ens guia més enllà de la mort.
Jo cante per això, perquè l’Amor ens plene
d’universos i foc, i perquè el cos s’ofrene
la forma d’estar viu, amb goig de vell marí,
que veu pescar les ones i tots els seus destins.