Martes, julio 14, 2015 Comentar
Carles Dénia concert a l’Eliana amb la preestrena del seu nou disc de música tradicional valenciana. Torre del Virrei, 23:00Carles Dénia concert. Carles Dénia i La nova rimaire actuaran dilluns, 20 de juliol, a la Torre del Virrei de l’Eliana en el que serà el primer concert del quintet amb el repertori de “L’home insomne”, el nou disc que el cantant de Gandia està preparant i que eixirà a la llum el proper mes de setembre amb el segell discogràfic Comboi Records.
Aquest espèctacle serà per tant una preestrena, la primera vegada que Carles Dénia i el seu grup mostraran al públic totes les peces del nou disc, basat en el repertori tradicional valencià i que inclou cant d’estil, jotes, seguidilles, fandangos, malaguenyes… amb el toc personal que Dénia imprimeix a les seues obres. L’acompanyaran virtuosos i reconeguts músics de les cordes valencianes: Tóbal Rentero (guitarra, guitarró, bandúrria i llaüt), Vicent Carrasco (guitarra i guitarró), i els germans Paco i Carlos Lucas (llaüt i bandúrria). L’acte està organitzat pel Centre d’Estudis Locals de l’Eliana i començarà a les 23 hores.
“L’home insomne”, un bolero amb lletra pròpia que quasi esdevé un himne, dóna nom al nou disc i a l’espectacle, que l’autor ha definit com “molt essencial i per tant molt radical”. En ell, Dénia se sotmet voluntàriament als cànons tradicionals per a oferir un treball que destil·la llibertat i frescor pels quatre cantons. Aquests cànons, però, donen un resultat provocador, “de vegades transgredint la tradició pel pur plaer de la transgressió, i altres, adoptant una estètica subversivament ortodoxa, rebel davant els dictats de la modernitat”, explica l’autor. Tota una declaració d’intencions.
Després del guardonat “El paradís de les Paraules” (Comboi Records, 2012), amb què Dénia donava nova vida als poetes andalusins adaptats per l’escriptor Josep Piera, “L’home insomne” constitueix una nova immersió en el repertori popular com ja ho fou “Tan alta com va la lluna” (Comboi Records, 2008), música de la qual l’autor es nodreix constantment (juntament amn el jazz i el flamenc) per a les seues composicions més lliues i personals.