Carles Dénia | Bolero de L’home insomne, 2015

Bolero de l'home insomne

Aquell que castiga a un poble
Mentre el poble dormia,
Jo dic que és un miserable
Que veurà apuntar el dia
En què despertarà del somni
I tastarà la fel amarga d’aquell poble
Que sota el seu jou patia

S’escolta la remor d’un marejol
Un home prem el puny
Desperta atribolat per un malson
Amb llàgrimes als ulls
Entre els llençols rebuscarà
La tèbia mà que espera algun senyal
Semblava que dormia al seu costat
Però ja feia temps
Que estava desperta

Encara no era més de mitjanit
I el gall ja havia cantat
S’escolten en la cambra dels seus fills
Rialles, jocs d’infants
I en la foscor ressonen veus
Dels avis que també estaven desperts
Pendents de tot allò que va ocorrent
I escolten als veïns
Que també desperten

En les finestres s’encenen les llums
Van omplint-se els carrers
Amb ànimes mogudes d’un impuls
Nodrit ja feia temps
I s’alça el pare, s’alça el fill
Esquena contra esquena, pit amb pit
I muscle contra muscle, flor d’estiu
Que perfuma els carrers
I es trenca un vidre

I si no ho fas per mi, fes-ho per ell
Que jo ho faré per tu
Pels que ja ens han deixat, pels nostres vells
I pels que no han nascut
Alcem la veu per defensar
En pau amb tots els pobles d’este món
Que encara ens queda humana dignitat
Lluitem agermanats
Sense cap bandera